Hola a tothom!

Em dic Silvia Galan, tinc 38 anys i visc a Favara, un poble de València. Actualment, soc nutricionista, tinc el meu propi negoci i compagino la feina, la família i els estudis del grau en Educació Primària a la UOC.

Les arts sempre han format part de la meva vida. Des dels 7 anys toco el clarinet a la banda del meu poble, una experiència que m’ha ensenyat que la música és, a més d’una forma d’expressió, una activitat compartida on l’escolta i la cooperació són fonamentals. El teatre és una altra de les meves grans passions. M’agrada molt participar en els sainets de la Falla i també gaudeixo de la pintura, especialment de l’abstracta, i de les activitats artístiques relacionades amb la creació del monument faller.

Un artista que m’agrada especialment és Okuda San Miguel. Les seves obres em fascinen pels colors intensos, les formes geomètriques i la capacitat de transformar espais quotidians en llocs plens de vida. La seva manera d’utilitzar el color connecta molt amb mi.

De fet, em resulta especialment atractiva la manera com transforma espais que formen part del nostre dia a dia i els converteix en llocs que desperten curiositat, emoció i ganes de mirar. Això em fa pensar també en els espais educatius i en com els colors, les formes i els estímuls visuals poden contribuir a crear escoles més vives i acollidores, espais on els infants tinguin ganes d’entrar, descobrir i aprendre.

Pel que fa a l’educació artística, m’interessa especialment que no es redueixi a seguir models o a obtenir un resultat concret. M’agradaria aprendre a crear propostes en què els infants puguin experimentar, prendre decisions, expressar-se i desenvolupar una mirada pròpia. En aquest sentit, l’assignatura d’Educació Artística em va ajudar a entendre que en l’art és tan important el procés com el resultat, i ara m’agradaria continuar aprofundint en com portar aquesta mirada a la pràctica docent.

El teatre també té un lloc especial en la meva manera d’ensenyar. De vegades, canviar el to de veu, exagerar un gest, representar una situació o teatralitzar una explicació em permet captar l’atenció dels infants i despertar-ne la curiositat. Per a mi, és una manera de buscar diferents formes de comunicar i arribar a infants amb interessos, ritmes i maneres d’aprendre diverses.

Espero que aquesta assignatura m’ajudi a ampliar la meva mirada sobre les arts i, sobretot, a trobar noves maneres d’utilitzar-les com a eina educativa, creativa i de comunicació.

Ens llegim!

Referències bibliogràfiques:
Picci, B [Barbara]. (2024, 14 de març). Streetart – Okudart @ La Penilla de Cayon, Spain. Barbara Picci. https://barbarapicci.com/2024/03/14/streetart-okudart-la-penilla-de-cayon-spain/